Aquesta és la història d’un petit violí que volia ser una superestrella però, en el seu punt de més fama, va canviar radicalment.
Des que van començar a fabricar-me, ja em sentia diferent. La forma, el so, la ressonància i les cordes les comparava amb les altres i no entenia el perquè era diferent que els altres, fins que vaig descobrir que jo era un violí personalitzat, que el va demanar un senyor ben plantat que es va presentar 5 min després que el propietari de la botiga el truqués dient-li que ja tenia el violí.
Amb ell vaig estar un parell d’anys on vam pujar al rànking dels 500 millors violinistes però això va acabar ràpid quan un dia un enemic d’ell , va entrar a la casa amb uns amics i em van robar perquè no pogués pujar més de rànking, ja que l’odiava des de feia anys. Després d’aquell incident, vaig passar un anys molt durs , em va saltar la pintura i em vaig començar a podrir i a gastar-me, fins que em van deixar al costat d’unes escombraries i, un quart d’hora més tard, va aparèixer un home que portava una roba molt vella i bruta i em va portar amb la seva família on vaig veure que eren pobres, però això no m’importava ja que m’ho passava tan bé, fins i tot més que abans.
